Ruta dels arbres monumentals de Bordils

Viure en harmonia amb la natura

L'any 1992, l'Ajuntament va protegir dos dels arbres més vells de Bordils, l'Alzina de la Canova i el Roure del Pla de les Arenes. També es va semi-protegir el grup d'Arbres Blancs del torrent. Però pel camí, hem perdut algun arbre emblemàtic del nostre poble, com l'immens Bordilenc d'en Gepus (Populus Nigri "Bordils") d'uns 3 metres de circumferència.

Per evitar que un cas com aquest es torni a repetir, l'Ajuntament ha protegit 7 arbres més, algun d'ells molt poc conegut. Aquests arbres són un patrimoni viu que cal conservar i donar a conèixer per la seva excepcionalitat. Per això, l'Ajuntament de Bordils, conjuntament amb el Consell Comarcal del Gironès, han creat i senyalat aquesta passejada per camins planers, que us farà passar una estona ben agradable. És una ruta fàcil, de 12 Km, que no només duu als arbres monumentals, sinó que també veureu masos antics, grans pollancredes i camps ben portats.

Punt 1 de la ruta: POLLANCRE BORDILENC  (arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils)

El Populus Nigra “Bordils” es de la família de les Salicàcies, arbre alt que pot arribar fins als 30 metres. Es fa a les vores dels rius, torrents i prats humits. 

El Bordils, conegut com a Bordilenc, es va obtenir a mitjan del segle XIX a través de millores genètiques per a l’obtenció de varietats més bones. Es van començar a fer plantacions regulars de pollancres al Ter i Tordera i s’agafaven els brots de “Nigra” més resistents, de creixement superior i de millor qualitat de fusta. Segons estudis es creu que el Bordils es un híbrid entre un Populus Nigra local i la varietat introduïda Populus Nigra “Itàlica “.

Durant molts anys s’havia cultivat pel seu bon creixement i bona qualitat de la fusta i es va anar abandonant quan es van introduir les varietats híbrides XEuroamericana i Deltoide.
Encara és un clon utilitzat per creuaments genètics per obtenir noves varietats.

POLLANCRES DE CAN RIERA  (Arbres protegits per l’Ajuntament de Bordils)
Populus Xeuroamericana “Canadà blanc”.
Arbre caducifoli de considerable alçada que pot assolir fins a 40 metres, introduït al 1940 a les nostres comarques. És un clon d’origen francès i a França l’anomenen “Virginie de Frignicourt”.  

Aquest conjunt de 6 arbres és la mostra de part de la història de les plantacions fetes a Bordils, tot i no ser arbres autòctons i no estar ubicats a la zona del Ban, zona de pollancredes per excel·lència del poble. Aquests en concret han estat protegits per la seves grans dimensions. A la zona del Ban, els pollancres no poden creixer tant ja que és una zona destinada a l'explotació forestal. 

La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper i embalatges, per exemple,  caixes de fusta,  cava, per fer llumins, etc.  En medicina natural s’utilitza per tractar la bronquitis. Les substàncies resinoses d’aquests arbres, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides. 

LLEDONER DE CAN PRAT (Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils)

Celtis Australis, de la família de les Ulmàcies.
Es un arbre caducifoli de capçada densa de 19 metres de diàmetre, arrodonida i ramificada. Un foc en va cremar l'ànima, i només van salvar-se dos costats. Actualment ja ha cicatritzat i pràcticament no es veuen els efectes del foc. Per aquest motiu té dos soques. El seu fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. gràcies a la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n’obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s’havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són comestibles, dolços i se’n poden fer melmelades i confitures. 

FREIXE DEL PLA DE MOLLET (Arbre protegit per l’ajuntament de Bordils)

El freixe de fulla petita, Fraxinus Angustifolia, és de la família de les oleàcies. El seu tronc medeix 2,28 metres. Arbre caducifoli de ràpid creixement i amb una floració molt intensa.
Les fulles tenen propietats medicinals com analgèsic, contra dolors reumàtics i com a enfortidor de genives, i també serveixen d’aliment per al bestiar. La seva fusta és apreciada en ebenisteria per fer peces de precisió. Habita sobretot a les terres baixes del Principat i del País Valencià. Forma part del bosc de ribera.

SOQUES DE PLÀTANS DEL SALTANT

Platanus Hispanica, comunament conegut per Plàtan d’ombra és de la família de les platanàcies. 

Arbre caducifoli corpulent que pot arribar als 40 metres, de capçada ampla, utilitzat per fer ombra, molt comú en parcs i passeigs. S'ha fet servir com a fita de finques. Són arbres que rebroten i per tant no s’han de fer replantacions. Suporten bé la contaminació.

A les comarques gironines i a les del nord de Barcelona, històricament els plàtans s’han cultivat per obtenir-ne fusta, que és de bona qualitat. La fusta s’utilitza en torneria (capçaleres de llit, cadires, etc..), armadures de mobles i lleixes, escuradents i pinces d’estendre roba.

EL BAN

Pràcticament una tercera part del terme municipal de Bordils està coberta de pollancredes. Es tracta d’una zona d’unes 280 hectàrees.

Per trobar els orígens del Ban caldria remuntar-se fins al segle XVIII, quan es degué fer el primer repartiment de terres en aquesta zona. De repartiments, se'n van fer de manera successiva, a mesura que passava el temps. 

Avui s’identifiquen diverses zones al Ban: Ban d’amunt, el Jardí, el Sorralet, Ban d’en Macià, el Solicar, el Bosquetó, sota Can Coll, Les Feixes Velles, les Feixes Noves i el Barri de Rissec.

Al Ban hi trobem diverses especies però ja no queden arbres de l’espècie autòctona, el bordilenc que Josep Pla va anomenar com l’arbre blanc més bell de la terra.

ALZINA RECLAMADORA DE LA CANOVA (Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils des del 2 de juny de 1993)

Aquest Quercux ilex susp. Ilex arriba als 14 metres d’alçada i és una de les alzines de més capçada de Catalunya, amb 27,30 metres, sustentada sobre un curt però valent tronc de 3,75 metres de volta.
Les alzines reclamadores s’havien utilitzat durant molts anys per caçar ocells sense necessitat de tirar cap tret. Es tractava d’escollir una alzina tendra i dominant que es trobés en un indret de pas d’aus migratòries. Es treballava l’alzina fins a donar-li una forma el més simètrica possible i guiant-la amb cordes per evitar que quedessin forats a la copa. També s’anava podant de manera que quedés el més atapeïda possible. També s’hi obrien unes finestres estratègiques, on els tords entraven encuriosits per un reclam, que provenia d’una persona emboscada entre les branques que imitava el seu crit o bé d’un ocell tancat en una gàbia. Un cop dintre ja no podien fugir perquè es trobaven amb una trampa enganxosa, consistent en dues branques de jonc, vímet, .... lligades en forma de creu i untades de vesc que s’havien col•locat en diferents punts de l’arbre. A l’entrada, en contacte amb el vesc, els ocells ja no podien volar i queien a terra.

EL FREIXE DE CAL CUNÍ GROS (Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils)

Aquest Fraxinus angustifolia té un curt i gruixut tronc amb 5,70 metres de volta i una capçada de 18 metres d’amplada per 17 d’alçada.

Des de temps immemorial, es creu que els freixes tenen el poder de desviar els llamps. Aquesta creença ha fet que en molts masos solitaris, tant els situats a la plana com els dels cims d’alguns turons, se’n plantessin per tal que en fer-se grossos protegissin les cases.

Del freixe sempre se n’ha tret un gran profit. Les branques podades i deixades assecar amb feixos es donaven de menjar al bestiar –vaques, cabres, porcs, xais...- i els branquillons que havien desfullat els xais es donaven als conills perquè rosseguessin la pela. Un cop rossegada la pela, els branquillons es deixaven assecar per aprofitar-los per encendre el foc. 

La fusta de freixe és un bon combustible i crema força bé si es barreja amb altra llenya seca quan és una mica verda. Les perxes tendres també s’utilitzaven per fer estaques, bastons per caminar i vares per dur el bestiar a pasturar. 

La fusta del freixe és resistent i per aquest motiu és molt preuada per fer eines d'ebenisteria, moles, portes, cabirons, vigues, esclops, etc.

ALZINA DEL MOLÍ (Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils)

El Quercus Ilex és un arbre de la família de les fagàcies, amb un tronc de 2,90 metres i de capçada densa, fulles perennes de color verd fosc a l’anvers i piloses al revers. El seu fruit és l’aglà. És un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional. Sol viure a les planes i muntanyes de la terra baixa. 

La fusta d’alzina, molt dura i imputrescible, tradicionalment s’ha fet servir com a combustible, i ha estat un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. També s’utilitza per fabricar peces que hagin de suportar grans fregaments, com carros, arades, parquets, eines, així com en petites obres hidràuliques i en la construcció de pilars i bigues.

L’escorça compta amb una gran quantitat de tanins, fet que la fa molt apreciada per adobar el cuir, i, juntament amb les fulles i glans picades, se’n fa un preparat astringent i útil per desinfectar ferides.

ÀLBER O ARBRE BLANC (Arbres protegits per l’Ajuntament de Bordils)

El Populus Alba, arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, té una capçada ampla i irregular amb una alçada considerable, amb un creixement ràpid. Té un tronc cilíndric, recte i flexible, amb l’escorça blanca o grisosa, llisa en els arbres joves però esquerdada longitudinalment com a mínim a la seva part baixa en els vells. Les branques tallades o caigudes deixen una cicatriu característica, negra, amb forma d’ulls i celles. Forma part del bosc de ribera.

La seva fusta era emprada en fusteria i ebenisteria per a fer peces lleugeres, com l'armadura de mobles, joguets. La seva llenya és mal combustible.

EL ROURE DEL PLA DE LES ARENES (Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils, des del 2 de juny de 1993)

El roure martinenc, Quercus pubescens, és un arbre caducifoli de la família de les fagàcies, arriba als 15 metres d’alçada i té una capçada gairebé simètrica, ja que fa 26,80 metres per una banda i 26,70 per l’alçada. El seu gruixut tronc mesura 3,5 metres en la seva volta més prima i 6,50 metres a la seva base, d’on surten unes valentes arrels. 

La seva bona capçada pot oferir una bona protecció en cas de tempesta, tot i que es desaconsella refugiar-s’hi, ja que no s’ha d’oblidar que els roures solen ser un bon reclam dels llamps. La seva fusta es dura i compacta, i es molt emprada en fusteria i ebenisteria. De la seva escorça també se n’obtenia tanins.

RECORREGUT:

Total Km 8,5 Km

Previsió durada a peu: 2 h 30 minuts - Previsió durada en bici: 1 h 30 minuts

Sortim de davant l’Ajuntament on hi ha un Bordilenc (1), arbre originari del poble. Girem a la dreta fins a l’alçada del safareig, a l’esquerra pel caminet al costat de la Sèquia Vinyals, travessem el pont i girem a l’esquerra cap al Pla Suardell. Seguim pel camí  vorejant la Sèquia, al final del parc, hi ha els Pollancres del Mas de La Riera (2). Seguim fins al final del camí i girem a l’esquerra cap a la riera de Sant Martí. Seguim la riera a l’esquerra i a 100 metres hi ha el Lledoner de Can Prat(3). Anem riera avall i pugem a l’esquerra per veure les Soques de Plàtan del Saltant (4).  Tornem a baixar la riera cap a l’esquerra. A 100 metres, a la dreta hi ha el Freixe (5) del Pla de Mollet.  Continuem pel mateix camí que ens duu fins la La Palanca, on l’aigua sobrant de la Sèquia Vinyals ja ha desguassat a la riera de Sant Martí, per on fluirà fins al riu Ter. Travessem la Palanca i seguim pel camí asfaltat. Trobem el Barri de Rissec, al llarg del qual es veu un ampli conreu de Pollancredes(6) que s’anomena El Ban. Seguim endavant i creuem la riera de Palagret. Al cap  d’uns 2 Kms arribem a L’alzina (7) de La Canova. Continuem a l’esquerra, a 100 metres girem a la dreta i a 100 metres a l’esquerra, entrem al camí que porta a Cal Cuní Gros per veure el seu Freixe (8). Reculem i girem a la dreta tot dret cap al barri del Molí. Al primer encreuament asfaltat que trobem girem a l’esquerra. A 200 metres hi ha l’Alzina del Molí (9). Seguim camí avall cap a la riera de Palagret i a 100 metres a la dreta pugem un caminet que ens duu al paratge dels Arbres Blancs (10). Tornem a la riera i continuem a la dreta, al cap de 100 metres, en el segon pujant a mà esquerra i seguint uns 150 metres, trobem el Roure de les Arenes (11). Tornem a la riera i enfilem el pujant del davant per anar cap al nucli urbà. Seguim aquest carrer fins al final i girem el segon carrer a la dreta. Seguim aquest carrer uns 300 metres per arribar al punt de sortida.