La Séquia Vinyals

La Séquia Vinyals té els orígens en les concessions atorgades pel Reial Patrimoni a Mateu Viñals de Flaçà per a l'aprofitament de les aigües del riu Ter. La primera, del 21 de maig de 1748, permetia usos industrials i regs propis, i la segona, del 15 d'abril de 1750, el reg d'altres terres.

Aquestes concessions es van mantenir sempre dins del patrimoni de la família Vinyals de Flaçà. Actualment, aquest aprofitament pertany a la Comunitat de Regants dels Séquia Vinyals, que el va adquirir a José Luis Viñals i Gomes i Irene Gomes i Barbosa, el 20 d'agost de 1981.

La Sèquia Vinyals és una autèntica obra mestra d'enginyeria, si tenim en compte l'època en què va ser construïda. Suposa l'aprofitament hidràulic d'aigües públiques del riu Ter a Campdorà, amb la presa de derivació, el canal principal, els canals secundaris o regs mestres, les derivacions amb les seves obres de fàbrica, les comportes, les canonades, els grups d'elevació i altres accessoris.

La zona de regadiu de la Séquia Vinyals està formada per unes 804 ha aproximadament, de les quals se'n reguen 224 a Celrà, 305 a Bordils, 90 a Sant Joan de Mollet, 75 a Flaçà i 110 a Juià. Gràcies a la Séquia, aquesta zona de regadiu és una planúria plena de vida, amb extensions d'arbres fruiters, cereals, horta,  pollancres, plataners i vivers de plantes de jardineria i ornamentació reconeguts internacionalment.

Un dels episodis més importants de la història de la Séquia Vinyals es va produir arran de la guerra civil, l'any 1937, per fer el camp d'aviació de Celrà, es van haver de tapar tots els recs mestres que hi havia a la zona situada en el límit dels termes municipals de Celrà i Bordils, amb màquines i animals van tapar tots els recs mestres que hi havia a la zona, van aplanar el terreny i després van sembra-hi userda. L'any 1940, un cop acabada la guerra, van refer el regadiu i les parcel·les del sector, per refer els recs i repartir els caps entre els seus propietaris, es van basar en els plànols existents i en els senyals dels rec que encara es veien.