Bordils, un poble amb ànima
«En aquest sentit, el pla de Bordils és una pura delícia terrenal, amb tota l’adorable candor d’un espai cultivat admirablement. A Bordils es fa el bordilenc, un dels arbres blancs més bells de la terra.»
— Josep Pla, Viatge a la Catalunya Vella
Amb aquestes paraules Josep Pla descrivia Bordils, un municipi petit però ric en paisatge, història i identitat. Situat a la plana del Gironès, a 42 metres d’altitud i a la falda de les Gavarres, Bordils és un poble estretament vinculat al riu Ter, que en marca el límit nord, i al paisatge agrícola que l’envolta. Ben comunicat per la línia de ferrocarril Barcelona–Portbou i per la carretera C-66, el municipi es troba a tocar de Girona i connecta amb Celrà, Sant Joan de Mollet, Juià i Sant Martí Vell.
La primera referència documental de Bordils data de l’any 990, sota el nom de Burdilis, possiblement derivat de borda (casa de camp). El nucli històric s’organitza a l’entorn de l’església parroquial, mentre que el barri de la carretera i de l’estació configura un segon eix de creixement. El terme municipal conserva també un ric conjunt de masies i veïnats disseminats, molts dels quals són d’una gran qualitat arquitectònica.
L’església de Sant Esteve, construïda a la segona meitat del segle XVI, és un dels principals elements patrimonials del poble. D’estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes, destaca especialment pel seu campanar octogonal, visible des de bona part del territori.
Històricament, l’economia de Bordils s’ha basat en l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. La Sèquia Vinyals, que travessa el municipi, ha estat clau per al desenvolupament del regadiu i ha fet possible un paisatge d’horts, camps de cereals, arbres fruiters i vivers. A la riba del Ter, el Ban de Bordils conserva les emblemàtiques plantacions de pollancres, que van donar fama al poble com a “capital del pollancre” i al conegut bordilenc.
Bordils també ha estat un bressol de música i cultura popular. D’aquí han sorgit diverses generacions de músics que han deixat empremta dins i fora del país, com Ferran Jofre, Josep Cassú, Esteve Palet, Desideri i Lluís Brugués, Narcís Perich, Jacint Sau o Antoni Moré, entre molts d’altres.
I si hi ha una passió que identifica el poble, aquesta és l’handbol i el voleibol. Des de la fundació del Club Handbol Bordils, l’esport ha esdevingut un dels principals motors de cohesió i projecció del municipi.