Urbanisme i Patrimoni de Bordils

 "[...] En aquest sentit, el pla de Bordils és una pura delícia terrenal amb tota l'adorable candor d'un espai cultivat admirablement. A Bordils es fa el Bordilenc, que és un dels arbres blancs més bells de la terra. [...]"  

Amb aquestes paraules es referia l'escriptor Josep Pla, en el seu llibre "Viatge a la Catalunya Vella", al municipi de Bordils, un privilegiat municipi de 1.736 habitants, amb una reduïda extensió de només 7,26 Km². El poble està situat al mig d’una plana, a 42 m d’altitud sobre el nivell del mar, a la falda de les Gavarres i ben comunicat per la línia de ferrocarril Barcelona-Potbou i per la carretera C-66 que va de Girona a Palamós. Limita al nord amb el riu Ter, a l’est amb Sant Joan de Mollet, al sud amb Juià i Sant Martí Vell i a l’oest amb Celrà.

La primera documentació que fa referència a Bordils es remunta a l’any 990, en que apareix sota la forma de Burdilis, que sembla podria provenir de borda (casa de camp). El nucli de la vila s’agrupa a l’entorn de l’església parroquial, mentre que una mica apartat hi ha un extens eixample, el barri de la carretera o de l’estació. A més, el terme del municipi és ocupat per un escampall de veïnats i de masies, algunes de les quals són d’una gran bellesa arquitectònica.

L’església de Bordils, dedicada a Sant Esteve i edificada en la segona meitat del segle XVI, és d’estil gòtic tardà i amb detalls renaixentistes on hi destaca el seu campanar octogonal.

Tradicionalment, l’economia del poble s’ha basat en l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. Gràcies a la Sèquia Vinyals, la zona de regadiu es fa present arreu amb extensions d’arbres fruiters, cereals, horts i vivers. No es pot parlar de Bordils sense esmentar el conreu de pollancres que creixen arrenglerats al Ban de Bordils, vora el Ter, i les explotacions de vivers de plantes i jardineria.

En el camp artístic i cultural, Bordils ha vist néixer diverses generacions de músics reconeguts dins i fora de les nostres contrades: Ferran Jofre, Josep Cassú, Esteve Palet,  fill d’Esteve Palet, també músic, Desideri Brugués i el seu fill Lluis Brugués, Narcís Perich, Jacint Sau, Antoni Moré, i així fins a una llista inacabable.

Però si una cosa fa vibrar el poble és la pràctica de l’handbol. La dèria i la il·lusió continuada que s’hi manifesta des que es va fundar el Club Handbol Bordils, que recentment ha celebrat el seu cinquantè aniversari, fa que el nom de Bordils es passegi amb dignitat i orgull per tota la geografia estatal, especialment des de que el primer equip va assolir la categoria de Divisió d'Honor Plata.

Vista aèria del nucli antic de Bordils, amb l'Església al bell mig