 |
 |
Els orígens del molí de Brodils, del qual no s'ha trobat l'any de construcció a cap llinda, probablement s'han de relacionar amb la sèquia, perquè sense el curs de l'aigüa no hauria pogut funcionar. A més, l'esment d'usos indurstrials que apareixen en la primera concessió de la sèquia, de 1748, plausiblement es referia a l'aigua per moure els molins de Campdorà i Bordils.
Cal destacar la importància del molí de Bordils que, juntament amb la farinera de Campdorà, eren els únics molins permanents que hi havia en aquesta zona; tot i que en alguns pobles dels voltants hi havia petits molins de menor importància i moviment que no disposaven d'un cabdal d'aigua fix i continu.
Tant la farinera de Campldorà com el molí de Brodils eren indústries destinades a la mòlta de gra. La tècnica dels molins era totalment hidràulica, amb l'aigua com a única font d'energia. Les diferents comportes que hi ha a la bassa del molí eren per conduïr l'aigua segons les moles que convingués fer funcionar. El molí de Brodils tenia quatres moles per moldre, una per espellofar el blat i les altres tres per moldre tot tipus de gra. Una d'aquestes tres moles va ésser substiuïda en acabar la Guerra Civil per uns artefactes per fer pujar l'aigua del canal fins als diferents camps de la zona del barri de Molí, que estan a un nivell superior al de les aigües de la Sèquia.
La farina resultant de la mòlta anava a parar al pis de dalt, on també hi havia l'habitatge del moliner, que, convenientment, separava la farina de 1a i de 2a, i el segons gros el petit. Per facilitar el transport des d'aquest lloc fins al nivell de terra, on esperaven els carros, hi havia una plataforma de fusta a l'escala, per on fer lliscar tranquil·lament els sacs fins a baix sense gaire esforç.
Actualment s'està duent a terme una restauració exhaustiva de l'edifici i el seu entorn.
